Power Point dels conceptes treballats a classe

El meu estimat diari

  

         Bé avui estreno el meu estimat diari de COED. El començaré pel dia 22 de Setembre, ja que els anteriors dies es poden resumir molt breument, perquè pràcticament la Imma ens va presentar l' assignatura, quins continguts tindria durant el semestre, com seria l' avaluació, què era necessari portar sempre a mà (càmara digital i un pen drive), i el que em va sorprendre més és la poesia que ens va llegir dels interrogants, comes, punts, etc. La veritat és que ho trobo molt bé això de llegir un poema breu i a la vegada divertit, és curiós!

22 de Setembre

         En aquesta classe de Petit Grup, la veritat és que va estar molt bé.  Vem fer un exercici en conjunt, que tractava de posar-li més o menys intensitat (0_9) als adjectius que deia la Imma, i després els vem posar en comú. Els adjectius eren: brut, inpur, infete, llardós, merdós, porc i runyós. A mesura que la Imma els anava citant d' un en un,  la gent aixecava la mà segons els valors que els hi havien posar. No sé si mexplico: per exemple, la Imma deia l' adjectiu brut, i a continuació deia els números del 0 al 9, i segons la valoració de cadascú, anàvem aixecant la mà. Bé, les conclusions que vem treure, despres de finalitzar aquest exercici, va ser que, encara que els eren els mateixos adjectius, cadascú té la seva manera de interpretar-los, potser per mi l'adjectiu brut, tenia un valor 8, i per un altre un valor més o menys alt. A continuació hem realitzat un altre exercici que consistia en dir cadascú un personatge de la televisió que ens semblés un bon comunicador i dir com a mínim 3 adjectius d' aquest, del per què creiem que era un bon comunicador. Va sortir un voluntari per anarl-os apuntant a la pissarra, perquè així ens era més fàcil comentar-los al final de l'exercici.

I per últim, hem fet una lectura de diferents articles que tractaven de la comunicació. Ens em agrupat en grups de cinc, i després d' haver-lo comentat entre els components dels grup, em exposat les idees principals amb la seva argumentació, tenint en compte, la conclusió que feia l' autor. El meu article “Una imatge val més que mil paraules“ ha estat molt interessant, ja que són les paraules les que han creat al nostre cervell les imatges. Les imatges tenen una capacitat discrusiva limitada mentre que les paraules, convertides en text poden desvetllar imatges mentals sense limit. Entre els cinc, em pogut extreure conclusions molt interessants i a la vegada molt raonables, perquè si et pares a pensar, és del tot cert el que diu lautor. Després d'haver exposat les nostres idees sobre aquest text, tot seguit els altres grups han dit el títol del text i l'autor, i han exposat les idees més rellevants. Al finalitzar la classe, la Imma ens ha proposat fer un resum d'aquest text amb les seves idees principals, i penjarho al blink.

Doncs fins aquí el dia d‘ avui.

24 de Setembre

Com tots sabem, són les festes de la Mercè, la festa Major de Barcelona. Que disfruteu d' aquest pont xikets i xiketes! Petons!

1 d‘Octubre

           Bé, avui em fet la prova del nivell C de català. Un nivell en què tots hauriem destar-hi, ja que la llengua catalana és molt important i sobretot en aquesta carrera. Doncs us explico el dia davui. Mentre que anava amb tren des de Malgrat de Mar (l' últim poble del maresme, on després ve Blanes, on aquest, ja formaria part de la comarca de Girona) cap a Barcelona, la meva companya Marina em diu:

-Nena, saps que avui tenim la prova de català no?

En aquell moment em vaig quedar parada i vaig dir:

-Que dius?! no, no pot seeeeer! se‘m havia oblidat per complet!

I res, durant el trajecte com que teníem 1hora i 10 minuts, la Eva, la Marina i jo, ja ens veieu allà repessant català, concretament, pronominalització (sort que ho vem repassar, perquè va sortir a l'exàmen). 

Arribem a classe, i la Imma ens el reparteix, i primer vem començar pel dictat, i després ja cadascú a lu seu.

Personalment, tampoc em va anar tant malament com m'esperava.

Els resultats van sortir al blink de la blanquerna el pròxim cap de setmana, i vaig treure un 4 i algo. Tampoc està tant malament, oi? per ser una prova daquest nivell, i sense repassarme res...doncs dintre del que cap...

Fins el pròxim dia! Petooons i salut!

6 d'Octubre

En aquesta classe, la Imma ens ha explicat un dels tipus de text que hi ha, en aquest cas, la descripció. La descripció ens és molt útil, per els diferents exercicis que farem més endavant. Tot seguit, la Imma ens ha posat algunes cançons perque  les escoltéssim i alhora escriure el que inspirava aquella cançó. Després  em escoltat un poema de Xesco Boix, i més tard, em llegit una que parlava del bombardeig de Gernika durant la guerra civil. Personalment, m'ha impressionat molt, i mentre que ell llegia, et ficaves en situació i encara t'impactava més. En els últims minutets de la classe, la Imma ens ha ficat l'anunci de l'Estrella Damm, i per finalitzar ens ha posat un exercici per fer  per d'aquí a 15 dies. L'exercici s'anomena "Qui ets, tu?". És un treball creatiu que consisteix a fer una foto creativa d'algun tret que caracteritzés a un company del grup, i amb això fariem una exposició tots junts, i despres escriure la descripció al blog. 

I fins aquí el dia d'avuiii!

Un petoneeet!

8 I 15 d'Octubre

Aquests dos dies els argumento junts, ja que en una classe vem començar una cosa i no la vem acabar, i la vem continuar a la següent classe. Bé, en aquestes dues sessions de Gran Grup, haviem de portar llegits, comentats i resumits dos textos: Un és el llenguatge i les llengües i l'altre tracta sobre la comunicació oral i escrita. Entre tots, anàvem comentant el text i despres la Imma treia una conclusió final perquè quedés més clar.  Després de comentar aquests dos textos, la Imma va donar una mica de teoria sobre les 4 habiiltats lingüístiques: PARLAR, LLEGIR I ESCOLTAR..I després d'haver donat aquesta teoria, va començar a donar-ne sobre les característiques del text que es classifiquen en descriptives i prescriptives. Dins de les descripció hi ha la coherència, la cohesió i l'adequació; i dins de les prescriptives hi ha la correció i la variació(o estil/o repertori).

Dir que les característiques d'un text, són qualitats que ha de tenir quan actua amb eficàcia com a missatge real en una situació comunicativa. Les descriptives son les que analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic i les prescriptives són les que determnen normes d'ús (dús de fer servir la llengua).

Descriptives

• Adequació:  És el grau de d'adaptació d'un text a la seva situació comunicativa. Ho fem t enint en compte: la varietat dialectal i el registre que són apropiats a la situació comunicativa.
• Coherència: És la propietat del text que selecciona la informació important de la que no ho és. A més a més, estableix la relació lògica no contradictòria de les diferents parts del text.
• Cohesió: Conjunt de relacions o vincles de significat que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lector interpretar el text amb eficàcia.

Prespectives:

• Correcció: És la norma explícita d'ús en una comunitat de parlants. les normes són fixades per una comunitat de parlants
• Variació (o estil o repertori): Qualitat dels trets expressius o estil·lístics d'ún escrit o d'un discurs d'acord amb determinants valors o actituds socials. 

Fragment:

              No siento dolor, tampoco rabia, ni odio, ni resentimiento. Es curioso, porque esos tres sentimientos me han acompañado desde que era un niño, engendrados por las palizas de mi padre, la indiferencia de mi madre. Borré de mi interior cualquier rastro de humanidad, me convertí en una fiera, perseguí con ansia el poder y recorrí de su mano un camino de muerte y sufrimiento. Los hombres me temían, las mujeres se metían entre las sábanas de mi cama. Poder, riqueza, fama. Conseguí todo lo que había deseado y sin embargo me sentía muerto. Sí, estaba muerto.

               Para darme cuenta bastó sólo una mirada, una mirada que giró mi vida 180 grados. Ella me miró de una forma diferente, vio que dentro de la fiera todavía existía un poquito de humanidad. Ella me trajo de nuevo a la vida, me dio el cariño que siempre había necesitado, fue mi razón para sobrevivir, para dejarlo todo atrás, y querer empezar de nuevo. Me arrepiento de muchas cosas, pero no cambiaría por nada del mundo un último amanecer al lado de ella. Si este es el precio que debo de pagar por haberla amado, no hay nada en toda mi vida que me haya salido más barato.

               No siento dolor, sólo quiero quedarme así para siempre, en los brazos de Catalina...

Per fi puc penjar-ho!! m'ha costat lu seuu ee!!

D' antuvi, vaig buskar el video que volia per el youtube per poder-lo grabar amb la càmara. Després vaig passar l'audio al ordinador, però com que estava amb wma, necessitava un conversor per poder-lo passar el Mp3. Em vaig baixar el conversor, però s'ha ma va descarregar malament, i ho vaig intentar 3 cops i res....i llavors al dia següent ho vaig intentar altre cop, i per fiii em funcionava bé. Tot seguit vaig baixar-me l'Audacity, per fer el cambi de veus, de tons, de volum , etc, en el audi. Després d'haver fet tot aquest procés, em vaig preguntar, i ara com ho penju al blogger??

Doncs vaig demanar ajuda a una amiga de la classe, i ella em  va dir el que tenia que fer. I així va ser, i ara, per fii ja està fet! M'he trobat amb alguns "percances" però bé, me'n he ensurtit. És complicat, i sobretot ho és, si no utilitzes aquests programes normalment.

Pràctica 1 GITIC

Avui he fet la pràctica 1 de GITIC a casa. Haviem d'agafar la imatge que ens vem fer a classe, però jo he agafat una altre foto, en la què surto amb dos amigues meves. Aquesta pràctica tracta de retocar-la utilitzant diversos filtres. Bé, jo en comptes de fer-ho amb el programa GIMP-2, ho he fet amb el photoscape i photoshop. He fet servir dos programes, perquè amb ells puc fer diferentes coses, però el que he utilitzat és bastant senzill.

 
Els filtres en què havia de retocar una imatge utilitzant diversos filtres i altres elements del programa GIMP2 per tal que hem quedés una imatge totalment diferent i original.

Els filtres que he aplicat jo, han sigut els següents:

Amb el programa photoscape he seleccionat:

Filtros-Region (fuera del foco) que en aquí tens diferents opcions mitjançant en el cual et selecciona una part de la foto en forma de rodona, i a la resta de la imatge pots ficar-lo en blanc i negre, en negatiu, desenfocant la zona que tu vols, etc...sense que variï  la part seleccionada. En aquest cas el centre l'he deixat igual, i l'entorn és el que ha canviat. 

Tot seguit, he anat a Perfilado, on et marca més la imatge, és a dir, els ulls te'ls resalta més, les dents també, entre altres.

Desrpés he tancat el programa i he obert el Photoshop, en la qual he tingut que seleccionar la part que no volia que es modifiqués amb el "Lazo magnético". Però clar, perquè em canviés l'altre part, havia d'invertir el seleccionat, i he anat a "Selecció-invertir" i finalment, he anat a "Filtros-desenfocar-desenfocar con movimiento", amb aquest últim, he fet que es desenfoqués més, però de forma ratllada. 

Després he escalat la imatge per tal que la mida en píxels fos: 900x600

I finalment, l'he guardat amb la mida 56'60 kb 

Cal dir, que aquesta pràctica m'agradat molt, ja que quasi sempre utilitzo aquests programes per modificar fotos, per fer desaparèixer una part de la foto i posar-ne una altre, per fer collage's, per ficar-hi marcs a les fotos, etc. M'agraderia fer un curs de Photoshop, ja que sempre l'utilitzo, però no puc fer totes les coses que voldria fer.

Una situació que he viscut al col·Legi

Era una nena que es deia Elena i només tenia 5 anys i amb aquella edat ja era una mica esbojarrada que sempre feia qualsevol cosa per divertir-se, sobretot a l'hora del pati. El pati tenia gronxadors, barres per penjar-se i columpiar-se, tubs per passar-hi dun a un altre, rodes gegants per sentar-s'hi i esmorzar, una caseta, etc... i amb això els nens s'ho pasaven pipa. L' Elena i els seus amics, sempre corrien cap aquí i cap allà, jugant al pilla-pilla, al fet i amagar estava jugant amb les seves amigues, corrent cap aquí i cap allà, jugant al pilla-pilla, al pica-paret entre altres jocs. Un dia, estaven columpiant-se a unes barres, i s'estaven ajudant entre elles. En aquest cas, l'Elena estava columpiant a una amiga seva, i quan ella li va dir que parés perquè ja no podia aguantar més, ella va seguir i seguir i seguir, fins que la seva amiga va caure al terra de mala manera. L'Elena es va espantar i es va amagar perquè no la veiessin, ja que la professora l'estava buscant per avera preguntar-li què havia passat. La seva amiga estava plorant desesperadament, i de la seva barbeta sortia molta sang i ràpidament se la van dur a l'hospital. Quan van trobar a l' Elena, la van escarmentar i des de llavors ja no va jugar més a aquelles barres, i quan li deien que parés de fer alguna cosa, feia cas i parava. Al cap de dos dies, la seva amiga va tornar al col·legi amb 3 punts a la barbeta, i jo ràpidament vaig anar cap a ella i em vaig disculpar. I ara que em anat creixent, sempre que expliquem anècdotes que em viscut totes juntes, m'ho recordo i m'ensenya la cicatriu que li va quedar.

Jo i les tecnologies

Em paro a pensar, i em venen un munt de records de la infantesa. Concretament, parlant de la tecnlogoia, recordo que a 1r de Primària és quan vam començar les classes d'informàtica, obviament tot era nou per nosaltres. Era una classe amb 25 ordinarods, tots ells molt gran i amb les pantalles enormes tant d'ampada com d'aprofunditat. La velocitat d'aquells aparells era molt lenta, i havies de tenir paciència perquè sinó...se't bloquejava en seguida. Durant aquells primers anys, ens posàven el programa del CLIC, per jugar-hi i a poc a poc anar passant nivells. La veritat que la classe es passava ràpid perquè era divertida. Quan vem arribar a sisè de primària, les classes ja van cambiar, perquè vem començar a fer mecanografia. Al principi pensàvem que era una tonteria, ja que veiem que era perdre el temps, però a mesura que anava passant el temps, ens vem adonar que aquells anys en què ens obligaven a fer-ne, van ser molt útils perquè a l'hora de fer treballs per ordinador ens era molt més facil, així doncs, uns avantatges que té és la rapidesa en escriure al word o a qualsevol programa d'aquest tipus.

Al cap de dos anys, les classes ja eren molt més aborrides, ja que començavem a utilitzar l'Excel. El professor a principi de curs ens donava un dossier d'unes 70 pagines en la qual teniem que anar llegint i seguint els passos per tindre resultats. A final de trimestre, el professor valorava el que havies fet, i segons això, et ficava una nota o altre. Però la veritat, és que l'Excel a hores d' ara, no el sabriem fer anar, perquè el mètode del professor no va ser el més adequat.
Avui en dia, aquests aparells han canviat, però no només els ordinadors, sinó tota la tecnologia en sí. Amb el mòbil passa el mateix. Recordo quan tenia 14 anys, vaig tenir el meu primer mobil i era gran i pesant, la pantalla gris, sense color, etc... En canvi ara, són tot el contrari, hi han mobils de diferents mides, super prims, amb color, amb internet, entre altres.

Principalment, l'internet en aquests últims anys és una eina bàsica per a mi, ja que, em puc comicar amb els altres a totes hores, ja sigui d'aquí catalunya com a la resta d'espanya, o com a altres països; puc navegar per internet coses que a mi personalment m'interessen, en definitiva, es pot fer i cercar moltissimes coses. Actualment, tinc facilitat a utilitzar les noves tecnologies, ja que, sempre estic remenant per aquí i per allà, i sempre aconsegueixo el meu objectiu.