dilluns, 30 de novembre del 2009

Conferència Eulàlia Bosch

En la setmana extraordinària, concretament el dilluns dia 16 de Novembre, l’Eulàlia Bosch va venir a Blanquerna a fer una conferència. El títol de la conferència va ser “Fer de mestres”, en la qual ha decidit posar aquest títol per tal de que els oients reflexionem. Fer de mestres vol dir sortir de la facultat amb l’ofici que volem fer, qua això té a veure amb el conjunt de la població. Ella es va centrar en el marc d’una ciutat, concretament la de la nostra universitat, Barcelona.  Quan es parla de magisteri, es parla de nens, en la qual hauríem de pensar com els nens creixen.  La relació que tenim amb els  nens, ho pensem d’una manera estàtica. Quan parlem de l’educació escolar, hem de tenir en compte que els nens estan creixen i hem d’estar allà en aquest creixement. També ens va parlar que la veritat de l’estrangeria a les escoles, és el fet de que tenim els nens davant nostre i no els nens que venen del Marroc, els que són negres, etc. A més a més, Eulàlia va dir que nosaltres hem d’ajudar a situar-los; a fi de comptes, tots fem de mestres de tots encara que hi hagi persones que el seu ofici no és ser mestre però tot i això potser si que et fa de mestre. 
Pel que fa a la ciutat, la ciutat ens permet moure’ns en tranquilitat; aprendre a viure a la teva ciutat, és aprendre a viure a qualsevol ciutat del món (saber què cal buscar a fóra que no hagis après). Al fer de mestres és importantíssim, ja que tots els nens d’aquest país passaran per l’escola. Si estem pensant de manera extraordinària, vol dir que estem pensant amb els nens. La complexitat de la ciutat és mínima perquè el nen pugui créixer. A continuació, ens mostra una pàgina web (www.anycerda.cat) on podem veure la geografia d’abans i la d’ara de la ciutat; quan assenyalem alguna cosa de la ciutat, no assenyalem les escoles ja que aquestes no hi apareixen en el mapa, però avui dia les escoles es van integran a la web a poc a poc. 
Ens diu que l’educació ha de passar a primera plana ja que els nens que creixen són els que sustenen els canvis constants, i els que fomenten aquesta ciutat. En cada ciutat, l’hem de reconèixer perquè així podrem trobar cada lloc per poder alimentar la curiositat dels nens. No se’ls ha d’estalviar els problemés, sinó que se’ls ha de fer forts davant els problemes. Aquesta curiositat, és una assignatura (per dir-ho d’alguna manera) que cal tindre-la en les nostres vides constanment. Els nens són curiosos per necessitat. Són la curiositat mateixa, i nosaltres hem de treballar-ho. Els qui no pregunten van pel mal camí. Ningú és tant fort per respondre les curiositats. Els nens se’ls ha de fer forts davant dels problemes. Les arts és una de les maneres de mantenir oberta la curiositat, és a dir és el que cultiva la nostra curiositat. La metàfora que podríem fer en relació entre l’escola i la ciutat, és que cal sortir per trobar aliment, tornar i crear pensaments; hauríem de trobar la imatge propera per dir que el interés per conèixer el món i cal sortir-los a buscar. A més a més, també fa una relació entre persones i vaques, ja que l’escola és el lloc on tornar, on aprendre, on descobrir allò que hem vist fora (setmana extraordinària).
L’Eulàlia va posar un exemple: la música. L’arquitectura i la música de Barcelona dona possibilitat d’infinites meravelles: llocs, espais, espais diferenciats. Aquestes dos són les dos estructures que et deixaven eixupluc. La música és el so de molts edificis, i és el so del mestre. A més a més dona importància a la ceràmica i a la dansa, a la situació en l’espai. 
Finalment, per acabar la conferència ens va dir algunes frases molt interessants com les següents:

  • Hi han coses que ens fan fer mestres, i hi ha d’altres que ens fa fer aprenents.
  • Una cosa és ser mestre, i l’altre és per ser mestre.
  • Per ser docent cal voler ser savi, cal ser l’acent en el coneixement
  • Per ser mestre cal tenir passió al món i habitar-lo

La frase que més em va agradar de l’Eulàlia, entre altres va ser: “cal saber trobar el lloc on passes les hores.

Opinió personal


Aquesta va ser la conferència amb que vam iniciar les pràctiques i la veritat que va ser un gran suport per iniciar-les.
Des de que vam iniciar les classes a la Facultat molts professors ens han insistit en que l’entorn i l’afectivitat és un dels aspectes més importants perquè un nen pugui créixer adequadament. Perquè pugui desenvolupar-se.
Amb el pas del temps m’he pogut adonar que l’entorn és molt important. Cada nen ha de conèixer, primer de tot el seu barri i després la seva ciutat en general.
Els nens creixen, i mentre ho facin estaran amb nosaltres. Els mestres són al patró a qui seguir, és a dir, que ens imitaran en tot allò que fem i el que diem. Per aquest motiu hem de calcular totes les nostres paraules i actes.
Un mestre, encara que hagis finalitzat la teva carrera mai pararàs d’aprendre. Primer de tot aprendrem dels nens i després haurem d’aprofundir en molts d’aquells tema que s’actualitzaran amb el pas del temps. Nosaltres ho únic que hem de fer és que mentre estigui a l’escola siguin feliços, estiguin còmodes i que aprenguin. S’hi aconseguim tot això farem que el nen s’adapti en aquest món i deixi de ser un estranger, com ha dit l’Eulàlia.
Les arts són molt importants, però depèn de com ho expliquis poden ser “avorrides”, el que hem de fer és “jugar amb els arts”, ser creatius però alhora ensenyar que és aquella obra.
Nosaltres, com ha dit l’Eulàlia, som acomodadors.


Guillem Orozco

Guillem Orozco va aconseguir el grau de doctor amb un treball sobre la recepció televisiva amb nens, mestres i pares de família. Actualment el Dr. Orozco és el coordinador del cas de Mèxic. A la conferència del Dr. Orozco vam veure la importància que tenen els mitjans audiovisuals entre els nens, els joves i els que no són tant joves. Va parlar sobretot dels mitjans de comunicació, i de l’obligació que tenen en educar, sembre amb una bona alfabetització tecnològica. 
Nosaltres, vam passar de donar-li tot el poder als mitjans a donar-li el poder a les audiències. Ell creu que hi ha un desafiament en la interacció mitjans/audiència, ja que és una relació assimètrica. El fet de reconèixer que les audiències són actives, pensants i intel·ligents, no significa necessàriament que aquestes tinguin una interacció profitosa amb els mitjans. Cal tenir en compte que les audiències no van néixer, sinó que es van anar fent i acostumant a ser conformistes i passives enfront dels mitjans. Crec que hi ha molt camí per recórrer, i assenyalo la importància d’educar a les audiències per a tenir una interacció realment profitosa.
El Dr. Orozco ha fet molts treballs que s’emmarquen en l’interès que relaciona la comunicació i l’educació que s’han centrat específicament en els receptors infantils. Això vol dir  que l’audiència infantil és una de les més preocupants en el sentit que és una audiència vulnerable mentre que els nens estan en un procés intensiu de formació, estan formant el seu capital cultural, les seves competències comunicatives, i per això són molt receptius a tot el que els ve del seu entorn. Tracten d’absorbir i imitar el que veuen per a forjar els seus judicis cap al ocorre al voltant. També la televisió fa un buit de la infància, com són la solitud i l’avorriment. La televisió ofereix una diversió segura, a casa, i això atreu no només als nens, sinó també als pares, que prefereixen que vegin televisió que facin altres activitats fora de la unitat familiar. Aquesta televisió es consumeix moltes hores en cada llar, i aquí els nens estan exposats a informacions que abans es limitaven a l’audiència adulta. Això crea un espai en el desenvolupament cognoscitiu i emocional dels nens. Aquí també es veu el desfasament de l’educació respecte a la televisió. Les audiències de nens també són importants perquè representen  una nova generació que es va formant amb aquests nous medis, i que marca una diferència pel que fa als adults. Encara no comprenem que els nens de cada família  joves, estiguin tan experimentals amb les noves tecnologies, i això causa insegurertat i incertesa.


D’altra banda, evidentment, la televisió distreu, erò el poc aprofitament escolar es deu a moltes altres coses, i n’és un exemple les limitacions dels mestres i el mètode pedagògic. No obstant això, es veu als mitjans com culpables, i això fa que els mestres ni tan sols reconeguin que ells veuen televisió i consumeixen telenovel·les. Cada vegada hi ha més interès dels mestres per conèixer una mica dels mitjans de comunicació, sobretot per conèixer com poden utilitzar-los en l’escola com suport a l’educació formal. Poca gent reconeix que per a integrar la televisió i l’ús d’Internet en l’escola calgui fer canvis substancials en el sistema educatiu, en la pedagogia i en l’organització escolar.


dijous, 26 de novembre del 2009

Un bon mestre

UN BON MESTRE

Bé, durant tota la meva infància fins ara he tingut molts professors, uns més bons que altres. Podria dir un seguit de professors que m’han agradat i que gràcies a ells, he après molt, tant com a persona com a alumne que sóc. Òbviament, els mestres han de ser d’una manera o altre segons el curs que els hi pertoqui, i que el valor que els hi donem en aquells anys és diferent al d’ara, ja que hem crescut com a persona, la nostra maduració és superior a la de 6 anys per exemple, i les nostres perspectives són diferents respecte als anys ja passats. No és fàcil dir només un professor, ja que molts m’han aportat moltes coses i alhora diferents, però cal destacar-ne una, en aquest cas, la Dora. Ella va ser la meva professora de 1r de Batxillerat i ens donava l’assignatura d’Economia i Economia i Organització d’Empreses.

Quan la vam tindre, justament va ser l’any en què es va incorporar a l’IES Ramón Turró i Darder (Institut de Malgrat de Mar).  El primer dia de classe amb ella, tothom es queixava perquè explicava molt ràpid, era molt exigent, si algú parlava el feia fóra, etc. Mica en mica, la vem anar coneixent com a professora i a més a més com a persona. La seva metodologia va fer que a les classes TOTS estiguéssim atents, sempre hi ha alguna excepció, però el que és el més important són els resultats dels exàmens que feiem, i aquí és on es reflectia tot. Els exàmens eren difícils, però no ho eren si ho portaves tot al dia. Per exemple, si algú feia els deures de l’assignatura entre classe i classe i li surgia un dubte, la Dora sempre estava disposada a ajudar-te i a explicar-t’ho en quan pogués, encara que li treiés el seu temps lliure. D’altra banda, tots els alumnes podíem accedir al moddle(que és semblant al blink), i si volies preguntar-li alguna cosa referent a l’assignatura, li enviaves un missatge i al cap d’una hora o dos te’l contestava. En definitiva, és una professora que en el seu moment exigeix molt però que a la vegada sempre està disposada a ajudar-te i a explicar-te les coses tantes vegades com faci falta.

També puc dir, que ella va ser la meva tutora del TDR. Per tant, vaig tindre la oportunitat de conèixe-la encara més. Una excel·lent persona la veritat, sempre estava per nosaltres, a mi em trucava per avera com portava el TDR, quedàvem sovint per avançar més, en definitiva...la millor. Llàstima que a l’any següent se’n va anar, perquè li van oferir una feina millor. Doncs, em van assignar una altre professora que no tenia res a veure amb ella, però no em puc queixar perquè sempre he tingut el recolzament i l’ajuda d’elles dos. 

Actualment, la Dora ha tornat a l’IES Ramón Turró i Darder perquè a l’altre escola no es sentia gaire bé i preferia tornar a Malgrat. I ara, de tant en quant anem a l’institut a visitar-la tal i com ho va fer ella amb nosaltres.

Seminari 28 i 39 d'Octubre


En la setmana d’Alexandre Jollien, vem treballar el llibre que va fer Elogi de la feblesa.  Concretament, el dimecres haviem de portar el llibre llegit per poder-lo comentar entre tots, és a dir, comentar la nostra opinió, què és el que ens ha agradat més, què ha estat el que més ens ha fet pensar i reflexionar, etc. Al dia següent, ens vem ajuntar tots els seminaris junt amb els corresponents profressors, i ens van passar un vídeo d’una conferència del 2004 que es va realitzar a Blanquerna d’Alexandre Jollien. En el vídeo, Alexandre explicava la seva experiència molt resumida i després va deixar que la gent preguntés els seus dubtes o interessos. 

Personalment, aquest llibre és impresionant perquè a mesura que vas llegint, vas pensant i alhora reflexionant sobre el que ens explica. Tenint en compte, que ell és una persona que té una paràlisi cerebral, ha cursat els seus estudis, el que realment el motivava per seguir amb una vida normal com qualsevol altre. És d’admirar tot el que ha fet per arribar on ha arribat, i tot ho ha aconseguit gràcies a un continu esforç, per haver lluitat com ho va fer.  És increible la manera que té de redactar.  En conclusió, és un llibre boníssim en el qual et fa pensar i alhora aprens molt. Respecte al físic  i a la seva parla, no me’l imaginava així, sinó que me’l imaginava pitjor. 



Seminari 21 i 22 d'Octubre



Aquesta setmana en el seminari, s’ha exposat una notícia de l’actualitat educativa (com cada dimecres), en Xavi ens ha repartit  amb un paper imprès les redaccions que vem escriure al blog sobre la situació viscuda a l’escola, de tal manera que a ningú li toqués la seva per després corregir les faltes que trobàvem. A continuació, van sortir uns voluntàris, entre els quals una era jo, perquè ens corregissin les faltes d’ortografia que havien trobat els altres companys. Un altre exercici que vem fer, va ser el de agrupar-nos en grups de 4 persones, i dir 10 adjectius de com havia de ser un bon mestre des del nostre punt de vista, i tot seguit els vem posar en comú i vem obrir un debat.


Seminari 14 i 15 d'Octubre

En aquesta setmana, en Xavi ens ha anat fent entrevistes en un ordre establert que va posar ell.  
Jo vaig ser la primera, així que anava amb curiositat ja que no sabia què em preguntaria. Les preguntes van ser fàcils de contestar, no eren gaire enrrabassades, així que em vaig explaiar i fins i tot ens va faltar temps, ja que portavem 20 minuts parlant i en teoria era una entrevista de 10 minuts com a màxim, però degut a que hi havia més gent darrere meu, vam tindre que tallar l’entrevista i anar més al gra. En Xavi, em va comentar els meus resultats sobre la prova de llengua catalana que vam fer amb l’Imma, i la veritat que no vaig pas malament (això és el que em va dir ell). Tot i així, m’hauré d’esforçar més per tindre uns resultats més alts.


Seminari 30 de Septembre



El 30 de Septembre, en Xavier Àvila (el nostre tutor en aquest semestre), ens va comunicar que a Blanquerna es farien classes d’anglès, per no perdre el fil o per millorar el nostre nivell.  El que em va sorprendre més, va ser que si no tenim el nivell corresponent, l’any que vé no ens podrem matricular d’aquesta assignatura.
De totes les coses que en Xavi ens va explicar, personalment, la que va ser més important va ser l’anglès. Reconec que el meu nivell d’anglès és baix, per tant m’hauré d’inscrivir-me a una acadèmia, escola oficial o fins i tot a la mateixa facultat.


dijous, 5 de novembre del 2009

Tòpic 1: Una imatge val més que mil paraules



El seu significat ens diu que les imatges ens comuniquen amb molta més precisió que les paraules, però en la realitat no és així. Les imatges tenen una capacitat discursiva limitada; mentre que les paraules, convertides en text poden desvetllar imatges mentals sense límit. Si pensem, hi ha paraules, frases, expressions que són impossibles de demostrar mitjançant les imatges; un exemple seria la representació de l’acció de girar-se els mitjons en sentit contrari. Podeu imaginar com ho feríem? Realment és una mica difícil, no creieu?. Per tant, <>.
D’altra banda, hi han paraules, frases, expressions, que segons el context, ens és més fàcil de captar mitjançant les imatges, un exemple seria el de la comunicació a les autopistes. Si anem conduint i veiem un panell informatiu en què han dibuixat un llit i la inscripció de la distància de 30 Km, ràpidament deduïm que a certs quilòmetres ens trobarem un estacionament per dormir, i és molt més pràctic que una seqüència verbal, si ho trobéssim escrit, el més probable, és que ni ho llegíssim, ja que la velocitat del vehicle i la dels nostres ulls no estan en concordança. Per tant, ens és més útil la imatge que l’escrit.
Pel que fa als mitjans de comunicació transmeten un fet o una notícia ja sigui escrit per premsa o verbalment per televisió o ràdio. Una de les formes que s'ha de verificar la notícia, és mitjançant una imatge. Però contràriament, si aquesta imatge està fora de context pot donar tendències a confusió.
J. Tuson diu que tampoc hem de pensar amb un extrem o un altre, simplement hem d’equilibar-ho. Segons un context és millor utilitzar les paraules, i segons un altre context les imatges. 

dimecres, 4 de novembre del 2009

Internet cambia la forma de leer....¿y de pensar?

Aquest article és del diari "El País" del dia 10-10-2008.
En  l'actualitat, Internet s'utilitza per a tot i emprenen molt de temps en navegar. Per aquest motiu es va obrir un debat sobre quina seria la seva influència pels éssers humans.
Alguns experts com Nicholas G. Carr assegura que aquesta influencia és negativa, ja que, segons el seu parer ja no pensa com fa uns anys. Ell es va donar compte de que, quan llegia abans era capaç de llegir durant hores, però ara es desconcentra i no és capaç de fer-ho. Segons el seu parer comenta que la "culpa" d'aquest succés és Internet i les hores que passa navegant. Segons Carr, som incapaços de concentrar-nos, de reflexionar, entre d'altres.
Altres científics afirmen que com passa amb les calculadores, ara no som capaços ni de realitzar operacions aritmètiques,  confiem en Google com amplificador la nostre memòria, és a dir, recordem pitjor les coses que sense ell. També afirmen que la tecnologia és una eina molt important igual que les neurones. La tecnologia es combinarà en un futur pròxim amb el cervell per augmentar la capacitat intel·lectual.
A més a més, s'han realitzat estudis sobre aquest tema de debat. Aquest estudi va consistir en veure com es comportaven els usuaris de dos pàgines web. I es va observar que aquests usuaris es dedicaven a "donar cops d'ull", és a dir, no feien una lectura de les notícies amb aprofundiment sinó que anaven saltant d'article en article (lectura "superficial").
Per aquest motiu molts científics diuen que aquests "cops d'ull" que realitzen afectaria tant als joves com a gent de totes a les edats,  fins i tot  els mestres, professors i metges.
Carr afirma que aquests salts beneficia a les empreses, és a dir, quant més temps passem connectats i més pàgines saltem més ingressos obtindran. Tot i així, cal esmentar que les empreses no van realitzar conscientment que vulguin la nostra falta de concentració sinó que ha sigut un efecte col·lateral.
Però segons aquests científics tot això té solució amb una educació i un millor software de recerca.
A més a més, al final d'aquest article parla sobre els usuaris de "corte y pega" molts cops els joves quan a l'institut ens han demanat algun treball hem fet una còpia del que hem trobat a Internet. 


Personalment, jo estic en un punt intermedi entre les diverses opinions dels científics. És cert que avui en dia, que en comptes d'aprofundir les lectures que fem, llegim el títol i el seu substítol, i si ens agrada, llavors és quan ho llegim. També és veritat que la falta de concentració s'ha perdut, abans la gent era capaç de passar-se hores llegint un bon llibre, ara am prou feines ja que si llegim durant una hora seguida, ens en cansem ràpid. D'altra banda, Internet ens facilita trobar la feina que volem a través del buscador, mentre que abans cadascú s'havia d'espavilar mitjançant les enciclopèdies, dels llibres, etc.
Però no tot ha de ser negatiu, des de no fa gaire les tecnologies han avançat desmesuradament i això ha portat com a conseqüència un avanç de la humanitat.
Per últim, vull esmentar aquests usuaris joves que realitzen aquests treballs de "corte y pega" comentar que no els serveix per a res perquè en la majoria dels casos els professors se n'adonen. I això comporta dues conseqüències: la primera, la de suspendre el treball; i la segona, no haver après res d'aquell treball que molt possiblement t'entrarà a l'examen. Molts cops els joves copiàvem els treballs d'una pàgina web que s'anomena "El rincón del vago".







L'Hipertext 


Avui en dia, anomenen a l'hipertext com a un nou eix, que sedueix però que enganya, ja que no sabem que s'amaga darrere seu si no ho seleccionem i entrem.
També entenem per hipertext:

    [BasicHypertext.jpg]
  • Un model teòric,  ja que organitza i relacionar la inforamció d'una manera clara i coherent.
  • Una abstarcció,tota la inforamció podria està a l'abast de tothom.
  • Classe de programes informàtics, crear documents digitals per ser llegits.
  • Els documents digitals resultants


Això, ens permet que des d’un text, podem enllarçar-nos  a un altre o alguna part d’aquell mateix text sempre relacionant els conceptes entre uns i altres mitjançant els vincles. 




dimarts, 3 de novembre del 2009

Mapa conceptual


Qui ets, tu¿





     En aquesta imatge he volgut caracteritzar  l’altura d’una persona, en aquest cas, la de la Carolina. El primer cop que la vaig veure, em va cridar l’atenció la seva altura, i és per això que la meva imatge surt una cinta mètrica i òbviament la seva silueta surt en negre, perquè el seu objectiu era esbrinar qui era la persona representada, i d’aquí ve l’enunciat de l’exercici: Qui ets, tu?
     Per una banda, l’altura d’una persona fa que destaqui entre els altres, ja que, quan ets tu la més alta, és la que crida més l’atenció, i d’una forma o altre et quedes sorprès. La seva altura no és que sigui de dos metres, per dir-ho d’alguna manera, però per l’edat que té (18 anys) aquesta altura es veu en en pocs casos. Potser exagero una mica, però és el meu punt de vista. Quan li vaig preguntar per curiositat, si algun cop s’havia plantejat d’anar a alguna agència de models, ella em va respondre que moltes vegades ho havia pensat, però mai va trobar el moment. I a més a més, és primeta  amb una bona estatura, és a dir, que serviria de model. Però, cal pensar-s’ho, reflexionar abans de decidir alguna cosa. I ella abans de decidir-ho (que en el moment hagués guanyat lu seu, però en un futur no), va decidir fer una carrera i amb els estudis establerts, buscar una feina i treballar del que sempre ha volgut ser, mestre. 
D'altra banda, he volgut posar la cinta mètrica al costat de la silueta, perquè volia que representés la longitud de les metes que es proposa una persona. En aquest cas, la Carolina té uns objectius a aconseguir, i la seva força de voluntat i la seva lluita constant farà que aconsegueixi tot el que es proposi. Quan vaig parlar amb ella per primer cop, em va impactar la seva força i de la manera en què ho deia. Mica en mica, quan l’he anat coneixent, he vist  que és una persona molt agradable, lluitadora per el que vol, comprensible, segura de sí mateixa i sobretot segura del que diu. 





























diumenge, 1 de novembre del 2009

Educació Mediàtica




          El nom del producte és Coca-Cola. El seu logatip i slogan és: “Coca-Cola, estás aquí para ser feliz”.
          Aquest anunci es va difondre a través de la televisió i el seu impacte va arribar a ser tant fort que es va parlar d'ell en altres mitjans de comunicació com en els telediaris, premsa, internet...És un anunci transmès per la tarda per cridar l'atenció dels nens i joves. Respecte a la seva durada és bastant llarga, ja que dura 1 minuts i 32 segons.
La campanya que s’ha utilitzat per fer aquest anunci, és una campanya de manteniment perquè no es parla d’un producte nou, sinó que renova l’anunci de la Coca-Cola tradicional. Pel que fa a la descripció dels elements morfològics, podem dir que l’escenari principal de la història que s’explica és l’hospital. El nus del anunci, és el naixement de la nena en front dels 102 anys de la persona gran. Al principi del vídeo apareixen escenaris secundaris com la ciutat, l’interior del cotxe i els paisatges del poble d’ell.

         Cal comentar l’estructura narrativaque té; es basa en la història de l'ancià i la nena recent nascuda. Josep que és la persoa gran, va a l’hospital al mateix temps que explica la història de la seva vida (flash back) dirigint-se a la nena (“Hola Aitana”). Aquest trobament amb ella és com un símbol de tot el que li queda per viure a la petita i intenta transmetre la autentitat de la Coca-cola que, encara que han passat molts anys des de la seva creació, segueix conservant el mateix sabor i és un refresc de molts joves i adults. El relat té lloc a la actualitat.
         Respecte als aspectes sintàctics-expressius, els plans que s'utilitza són el pla mitjà-llarg, pla-mitjà curt, primer plà, i en una o dos escenes, el gran primer plà. L'angulació dels plans és normal ja que coincideixen amb la visió normal. La il·lumincació no és un element a destacar, ja que s'utilitza una llum normal amb la mateixa intensitat que en la vida real. El color que més s'utilitza que més es relaciona amb en Josep és el vermell, en la qual, el seu símbol és la pasió. L’anunci té un tractament realista, ja que pertany a un relat que pot passar en la vida real.
        En relació amb els texts escrits, al començament de l'anunci s' introdueix una oració: “Esta historia es real”, també apareixen les dades de la recent nascuda i el vell; a la meitat del anunci es pot observar el logotip de Coca-Cola, i al final, el slogan: “Estás aquí para ser feliz”. La única veu que apareix és la del Josep, que es caracteritza per el to greu d'un vell.
         Aquest anunci va tenir un gran impacte, ja que va agradar a la gent perquè és emotiu. Des del meu punt de vista, és creatiu perquè s'intenta fer publicitat resaltant les coses bones del senyor (“Suerte por haber nacido, por haber abrazado a mi mujer, por haber conocido a mis amigos...”), i en alguns moments està present la Coca-Cola.
        Pel que fa al públic, l'anunci es dirigeix al públic de totes les edats, especialment als joves, als que se'ls intenta dir que siguin feliços i que disfrutin de les coses bones que la vida els hi ofereix. El missatge que es vol transmetre és que Coca-Cola, sempre ens acompanyarà. El valor que més es destaca és la felicitat.
        Un altre aspecte important és la música i els efectes espeicals. Aquest anunci comença amb el so del batec del cor que indiquen el començament d’una nova vida, la vida de l’ Aitana. El pas d'aquest so a la banda sonora es realitza mitjançant un flash produit per el soroll de un cotxe.
         I per últim les estrategies narratives que han aconseguit, és captar l'atenció del públic mitjançant la veu tranquila i pausada del ancià i la historia que explica. L'interès que mostra és la seva relació amb la felicitat i que tots els consumidors desitgin tenir-la comprant aquest producte. Lacció és nula, simplement és una historia explicada.